Un Sant Jordi amb gust a normalitat

El 23 d’abril de 2020 estàvem tancats a casa, encara assumint el que estàvem vivint i, sobretot, tot el que hauríem de viure en els propers mesos, malgrat, en el fons, era inimaginable. Així, la diada de Sant Jordi va quedar diluïda entre il·lustracions a Instagram, altes xifres de contagis i una barreja estranya de preocupació, enyorança i desconcert. Les autoritats sanitàries i polítiques van emplaçar la ciutadania a la celebració d’aquest dia, que és, per molts, el millor de l’any tal, com s’afirma a Twitter cada vegada que s’apropa la data, al juliol: tot i que la situació havia millorat amb escreix respecte l’abril, la jornada no va ser tal com s’hauria somiat.

Un any després, gràcies a la flexibilització de les restriccions, l’estancament de la situació sanitària i l’inici de la campanya de vacunació, Sant Jordi ha tornat a assemblar-se al que ja estàvem acostumats. Uns dies abans del 23 d’abril ja es podien veure pels carrers del districte persones amb roses a les mans i les llibreries molt plenes de gent demanant recomanacions i fent les corresponents compres per tenir-ho tot enllestit amb temps. El bon temps, que va arribar després d’uns quants dies de cel gris, va esdevenir la cirereta del pastís d’un dia que segur que tots els santsencs i santsenques recordaran pel gust a normalitat que va desprendre.

És evident que no ha estat un Sant Jordi com els d’abans, com els de sempre, però podem afirmar que va ser millor del que esperàvem. La il·lusió brillava als ulls de la gent, hi havia ganes d’estar al carrer, de trobar-se amb els veïns i veïnes i d’oblidar, encara que fos per un dia, tot el que havíem arrossegat des de l’últim fatídic 23 d’abril. Tot i que normalment es diu que el dia del llibre i la rosa marca l’inici de la primavera perquè porta el bon temps i l’alegria que mancava a l’hivern, pels joves del districte i segur que per la resta dels seus habitants aquesta diada ha assenyalat també l’inici d’una mena de proto-normalitat que desitgem que cada vegada més s’apropi a perdre aquest prefix. El marge de millora pel 2022 és gran, però, com les imatges il·lustren, el 23 d’abril a Sants-Montjuïc no importaven ni el llistat de llibres més venuts, ni el preu de les roses, ni el passat ni el futur, sinó les ganes de viure, per fi, la diada de Sant Jordi que tothom mereixia.  

Text: Clàudia Pérez / Imatges: Joan Atienza