La nostra història

L’any 1985, es posava en funcionament la emissora del Ateneu Popular de Sants, la Ona Popular de Sants. L’Ateneu Popular de Sants una entitat nascuda al any 1933, iniciava una nova activitat dins dels seus tallers de teatre, literatura, cinema,…

Els anys 80, hi va haver-hi una “explosió” de ràdios locals en tot l’estat espanyol i a l’Ateneu un grup de gent va decidir que era el moment de transmetre i compartir cultura i idees a traves de les ones, a més de fer possible la participació ciutadana en els mitjans de comunicació. En els inicis de la ràdio de Sants-Montjuïc, amb un pressupost baix i un equipament casolà, es volia donar l’oportunitat a tothom que volgués, aprendre el funcionament d’una emissora de ràdio. Entre els fundadors d’aquella Ona Popular, ja hi havia gent que amb el temps han estat reconeguts per les seves tasques, com en José Corbacho.

L’esforç humà i sobretot econòmic, posava en marxa en el mes de març de 1985, la primera ràdio de districte, tot i que mesos abans, un altre iniciativa des del Poble Sec, havia iniciat també les seves emissions. La programació era diària però amb horaris molt diversos que no eren continuats. La no professionalitat de la Ona Popular de Sants, donava un caire mes familiar i proper a les emissions.  

Les primeres emissions eren amb un aparell fabricat per electrònics de la ràdio i sortia amb una potència de 38W, poc desprès es feia la despesa per adquirir un emissor mes professional de 50W i finalment de 250W de la marca Koney. 

Amb tota la il·lusió posada en aquest projecte de taller radiofònic, poc temps després, la ràdio va rebre l’ordre de tancament amb amenaça de multa de 10 milions de pessetes, quantitat que en aquella època no es podria haver fet efectiva. Des del Ateneu Popular de Sants es va iniciar una recollida de signatures i es van fer moltes gestions amb les diverses administracions, rebent el suport incondicional del districte de Sants-Montjuïc i el recolzament de la majoria del teixit associatiu del districte. Amb aquest aval tan important, en poc temps, la ràdio va restablir les seves emissions.  

Als anys 90, la Ona Popular de Sants, va passar a anomenar-se’n Ona de Sants “La ràdio jove”, també es va implicar en les activitats del districte i va desenvolupar les seves pròpies. El taller de ràdio s’obria per primera vegada a les escoles del barri i alguns nens i nenes que varen tenir el seu primer contacte amb els mitjans de comunicació, a la ràdio de sants, han continuat i avui son personatges tan populars com ara en Oscar Dalmau. La ràdio també comença a sortir al carrer, amb uns mitjans precaris però amb la il·lusió de fer ràdio en directe de cara al públic.

La festa major de sants, l’aplec de la sardana i altres esdeveniments de sants, estaven coberts per la ràdio. També es col·laborava amb associacions de veïns i amb la recollida de joguines dels veïns i comerciants del carrer de Vallespir. 

Amb tanta activitat i participació, les despeses de l’emissora eren cada vegada més grans i l’Ateneu Popular de Sants, va deixar de realitzar a poc a poc les seves activitats, amb l’aparició dels centres cívics, perdent així un ajut econòmic important, dels socis de l’entitat. Arran d’això, la ràdio decideix vendre espais publicitaris amb la finalitat de l’autogestió, acceptant així donatius dels comerços del barri a canvi de promoció.  

L’any 1994 s’inicien les emissions de 24h, incorporant nous espais i omplint pràcticament tota la graella, amb algunes matinades fins i tot en directe. El mateix any, Ona de Sants, posa per primera vegada la música a la Rua de Carnaval de Sants, emeten en cadena amb l’emissora de Zona Franca (actualment Alternativa BCN). La ràdio està cada vegada més present al carrer, col·labora amb la Marató de cinema fantàstic i de terror de sants, participa activament amb un taller de ràdio al saló infantil Pau sense treva i organitza per primera vegada una recollida solidària de joguines per reis.

En el desè aniversari de l’Ona de Sants, l’any 1995 es duen a terme diferents activitats, com la Gimcana Fotofónica, una idea d’una de les companyes de la ràdio i ex directora, Ester Anento; i un multitudinari concert a l’auditori de les Cotxeres de Sants, amb grups del barri.

Durant els vint-i-cinc anys d’història de la ràdio, Ona de Sants, ha canviat de dial, per necessitats de la Generalitat de Catalunya, en l’ordre de freqüències.

Sota la direcció d’Angel Lacoma, durant els anys noranta, Ona de Sants viu grans moments de la seva història, amb la posada en marxa de la plana web de la ràdio i l’estrena d’una unitat mòbil adaptada, la celebració dels deu anys i sobretot de l’ampliació de la programació, que en aquesta emissora sempre ha estat en directe. 

A finals dels noranta, l’emissora canvia la seva denominació, per Ona de Sants-Montjuïc, arribant a tot el districte i assolint nous reptes amb la direcció de David Martínez. L’any 2000, la ràdio amb més història de la ciutat, introdueix canvis tecnològics i comença les seves emissions en l’àmbit mundial, via Internet.

Per primera vegada durant aquest principi de segle, Ona de Sants-Montjuïc rep una subvenció del Districte de Sants-Montjuïc, que ajuda a superar les grans dificultats econòmiques que pateix l’entitat. Al mateix temps que la ràdio celebra el seu 15 aniversari, l’any 2005, comencen els problemes d’interferències amb emissores il·legals que omplen el dial, aprofitant el buit legal i la falta de rigidesa administrativa. 

L’any 2008, l’actual Secretaria General de Telecomunicacions de la Generalitat, reconeix l’importància de l’emissora de Sants, com ràdio local i cultural. El mateix any Ona de Sants-Montjuïc, renova els seus equips d’alta freqüència per fer front a les contínues interferències de ràdios religioses i privades il·legals.

L’any 2009, arriba el canvi a la direcció, amb una nova junta presidida per Alex Barragán, amb el projecte de futur més immediat, la celebració dels vint-i-cinc anys.

Després de tres anys, un més del que dura un mandat a la ràdio, Germà Bustamante és el nou director de l’emissora (2012-2021). En aquesta etapa som presents a l’actualització de la imatge corporativa, s’actualitza el logotip, s’imposa el taronja com a color corporatiu i s’estrenen els nous jingles i indicatius produïts pel compositor igualadí Roger Argemí l’agost de 2020.

El 2021 hi ha hagut relleu de la junta, encapçalada per Man Hoh Tang i que té el repte de mobilitzar a tota l’entitat i solucionar un trasllat per abandonar els estudis del carrer Premià abans del 2021.

Per ara, la història continua…