Tornarà la primavera al Temps mort?

El 17 de desembre de 2010, Tariq Tayyb Mohamed Bouazizi va agafar un pot de pintura altament inflamable, la va abocar sobre ell mateix, va agafar un llumí i es va immolar a una plaça cèntrica de Sidi Bouzid, una petita ciutat del centre de Tunísia. Mohamed Bouazizi era llavors un venedor ambulant a qui la policia li va prendre la seva mercaderia perquè no tenia permís a vendre. Després de ser humiliat pels funcionaris de l’estat quan va anar a demanar aquest permís, va decidir immolar-se, abans, però, va cridar “Com espereu que em guanyi la vida?”

Aquest fet va ser el detonant d’un seguit de revoltes i moviments populars en els països àrabs contra els seus respectius règims dictatorials. Denunciaven les seves males condicions de vida, l’elevada desocupació laboral, les injustícies polítiques i socials d’uns governs repressors pel que feia a llibertats, altament militaritzats i corruptes. Una societat que veia les seves capacitats econòmiques reduïdes gràcies a la crisi del 2008

Uns moviments que van ser expandits arreu de la zona gràcies a les emergents xarxes socials, ja que, per aquest motiu, aquestes revoltes les van protagonitzar persones joves.


Tenint en compte que en pràcticament tots els països del món àrab hi van haver manifestacions més o menys multitudinàries, molts van patir una major democratització i canvis de govern, però nosaltres posarem uns quants exemples: Tunísia, Iemen, Líbia i Síria.