Nova regulació de les sales de jocs d’atzar

El passat onze de març es va aprovar, durant el Plenari de Sants-Montjuïc, un nou pla urbanístic per la regulació dels jocs d’atzar; un pla que endureix les condicions per obrir sales de joc, amb l’objectiu de fer front a la creixent proliferació d’aquests establiments i als danys associats al joc, juntament amb les conseqüències socials i psicològiques relacionades amb aquesta pràctica. Segons dades proporcionades per la Generalitat, només a Catalunya hi ha més de cent noranta establiments relacionats amb l’atzar i cinquanta-un, d’aquests més de cent noranta, es troben a la ciutat Comtal.

Aquest nou pla d’urbanisme està emmarcat dins “La Mesura de Govern per la Prevenció de l’Addicció al Joc 2019-2023”, que va ser presentada i aprovada durant el passat any 2020 per la Comissió de Govern. Aquest Pla busca protegir els col·lectius més vulnerables de possibles addiccions al joc, sobretot els menors i joves de fins a vint-i-un anys i les persones amb problemes de salut mental o risc exclusió social. Segons enquestes elaborades pel Ministeri de Sanitat, el 14,6 % dels joves entre 14 i 18 anys ha jugat diners en línia i un 37,2 % ho ha fet de manera presencial en l’últim any.

Distància de 800 metres entre establiments d’aquest tipus i centres educatius

Aquesta nova proposició, acceptada, com hem esmentat a l’inici, durant el Ple Municipal, introdueix quatre punts troncals i definitoris:

El primer és la introducció del concepte “vulnerabilitat” que es defineix com la predisposició, intrínseca, de determinades persones a patir d’anys vinculats amb els jocs d’atzar, combinant, aquests, amb diferents factors socials, ambientals, personals i econòmics.

El segon és la classificació dels barris del districte, mitjançant uns factors estructurals i uns indicadors de vulnerabilitat, com ara: La Taxa de Mort Prematura o la Taxa de Persones Ateses pels Serveis Socials.

El tercer punt introdueix un nou concepte, com és la identificació d’usos protegits. Aquests centres o locals d’ús protegit fan referència a centres escolars, llars d’infants, biblioteques o qualsevol altre recinte que s’encarregui de tutelar menors d’edat o joves.

Per finalitzar, el quart aspecte introdueix la nova distància mínima a la qual es poden crear noves cases de joc, respecte als centres d’usos protegits. Aquesta fixa en 800 metres (100 més que fins ara) la distància entre un establiment d’aquest tipus i qualsevol centre educatiu (escoles bressol, centres d’infantil i primària, instituts, universitats…). A més, es posa com a requisit una distància de 450 metres respecte a altres equipaments com ara biblioteques, centres cívics, casals de jove i de barri, oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya o centres de salut.

Els últims deu anys han tancat a Barcelona el 24 % dels salons de joc

Tot i aquests canvis, la regulació vigent continua regint-se per la Normativa Sectorial Autonòmica, l’Ordenança Municipal de Concurrència Pública, el PGM i els diferents plans d’usos que tenim a la societat.

Aquesta nova mesura s’ha aprovat amb dos vots a favor, atorgats pels grups parlamentaris Barcelona en Comú i del Partit Socialista de Catalunya; tres abstencions: una d’Esquerra Republicana de Catalunya, un altre de Junts per Catalunya i una tercera de Ciutadans; i, per finalitzar, un vot en contra de grup Barcelona pel Canvi.

D’altra banda, el Patrojoc, la patronal que agrupa els empresaris del joc privat a Catalunya, ha replicat la normativa aprovada. En un comunicat, recorden que en els últims deu anys han tancat a Barcelona el 24 % dels salons de joc. De fet, alguns grups parlamentaris del s’han abstingut, com és el cas de Ciutadans, lamenten la “croada” del ministeri amb el sector privat, mentre permet la publicitat de la loteria i altres apostes de l’Estat.