El temps mort, Les emocions a la política

La interpretació dels somnis de Virgili, estava encapçalada per la següent frase: “Si no puc persuadir als déus del cel, mouré als de l’infern”. Sigmund Freud, el creador de la psicoanàlisi, va decidir endinsar-se a l’infern dels éssers humans, el seu submon, el subconscient. Allà es troba la part irracional de la mentalitat de les persones, allò que segons ell, nosaltres no podem controlar, i que si s’apel·la a les nostres emocions, aquest subconscient pot sorgir “a la superfície”.

Seguint el treball del seu tiet, Edward Bernays, el nebot de Freud, va canviar la manera de funcionar de la societat, sent l’impulsor de la cultura de consum que tenim en el dia d’avui, convertint una década qualsevol, en els feliços anys 20, potenciant el desig de les persones per consumir i, no tant per complir amb les seves necessitats bàsiques. Gràcies a ell, doncs, consumir ens fa aparentment feliços, però, qui diu que no es pugui utilitzar aquest subconscient pel “mal”? Doncs això va aconseguir Joseph Goebbels, repetint tres mil cops la mateixa mentida per convertir-la en una veritat, com més gran sigui una mentida, més gent se la creurà.

I manipulant amb la por i la ira, jugant amb el temor de la gent, va aconseguir convèncer a tot un país. Jugar amb les emocions és una característica que atribuïm molt sovint a formacions polítiques d’extrema dreta, demagogues i populistes. Però aquest joc, (comença una pregunta) l’utilitzen només formacions d’aquesta ideologia, o la demagògia i el populisme s’han esparcit per tot l’arc parlamentari? Intentarem respondre a aquesta i més preguntes amb el Pol, la Sílvia i l’Àlex.