Retrat de la Mimi realitzat per Joan Atienza (@PuntdeSants)

Cases sense gent

El 14 de juny, Sants-Montjuïc obria els informatius de tota Espanya. Un veí de 58 anys del districte es va suïcidar després que la comitiva judicial es presentés a casa seva per a desnonar-lo. Una comitiva que només aquell mateix dia havia d’executar tres desnonaments més, essent tots tres aturats. Un d’ells, el de la Mimi, veïna del carrer Begur. Ella mateixa es posa en contacte amb Punt de Sants.

La visitem un divendres al matí. Fa sol i ens espera saludant-nos des de la finestra. 

L’immoble és lluminós i amb bon espai. La Mimi ens explica que, quan van entrar-hi a viure, empesos per la falta d’alternatives, l’edifici queia a trossos. De fet, la part inferior presenta un estat molt deterioritat, però tant ella com la seva família han pogut adaptar la part superior per a viure-hi. Les humitats no els ho han posat fàcil.

Al menjador, asseguda a la cadira del cap de taula, ens explica la seva situació vital. Dos desnonaments aturats, un al jutjat i un altre a la porta, i un altre amb data confirmada: 27 de juliol. I amb uns convidats d’excepció: la policia. Un currículum gens envejable, més per a una persona que té un 90% de discapacitat ocular i un grau 2 nivell 2 de dependència reconeguda, fet pel qual no pot treballar legalment. La seva filla gran, de 24 anys, presenta un problema ocular degeneratiu i la seva filla petita, ara a Primària, té un 42% de discapacitat reconeguda i TDAH.

“Pago la meva llum, les meves despeses, no estic enganxada enlloc. L’única cosa que no pago és el meu habitatge perquè el propietari no accepta un lloguer just que jo pugui assumir amb els meus 356 euros perquè jo el pagaria de bon grat”.

356 euros és el valor de la pensió compensatòria que percep. Són els seus únics ingressos, sumats als del seu company i a tot el que pot aportar la seva filla gran, que a més s’està pagant els estudis. 356 euros.

La Mimi és una de les veus que exemplifica un dels problemes més grans que existeixen actualment a la ciutat de Barcelona, el de l’habitatge. Persones en situació d’extrema vulnerabilitat que es veuen desprotegides i desemparades i que no poden pagar un lloguer en condicions al seu barri. Una situació que ja estan començant a patir els joves, que observen amb incredulitat com el preu de l’habitatge es dispara i no poden independitzar-se a menys que sigui amb un bon grapat d’altres persones o fora d’on sempre han viscut.

Text: Pol Corredoira / Imatge: Joan Atienza

Ona de Sants

Pot ser que vulguis saber més

Contacta amb nosaltres
1
Contacta amb nosaltres
Scan the code
Contacta amb nosaltres
Hola
Digues la teva o demana una cançó