Carta oberta a Sants per la invisibilitat d’Ona de Sants-Montjuïc

Bona nit Sants, soc l’Ona de Sants-Montjuïc, una ràdio de barri,

Potser t’has oblidat de mi, no pateixis, fa anys que per festa major faig un esforç per acompanyar-te, portar la festa major a qui no pot sortir de casa o qui per un motiu o altre viu fora i vol sentir-se com a casa. Ja m’he cansat que no em recordis, que tampoc en parlin de mi, que no em vulguin mostrar amb orgull i dir que soc, com tu, de Sants.

Serà una patinada la que ha fet la presidenta del consell municipal Neus Munté al pregó d’avui, però ha estat molt dolorós que reconeguin que a Sants només existeix una emissora i no soc jo. Si tot no canvia tindrà raó, em moro i segur que aviat no em trobareu a faltar. Qui vol dues emissores per un barri en el qual podíem coexistir?

El barri que vaig néixer volia una emissora que es fes escoltar, que unís esforços de gent anònima per vertebrar un mitjà políticament apolític, un espai on fer el teu hobbie realitat i d’un punt privilegiat per veure donar la benvinguda a noves generacions i acomiadar-me tristament dels que ja no hi són amb nosaltres.

No és la primera vegada que m’han silenciat, sempre amb patinades i sempre als pregons, de fet no recordo haver presentat els actes unitaris al costat de Sants3Ràdio. No m’han convidat a ser visible, m’han relegat a escoltar i veure des de l’ombra d’un arbre com un espai privilegiat.

Aquesta carta podria ser un comiat al qual ningú sembla que li hagi interessat mai cridar “Ona de Sants!”. Per molts Sants, sempre.