El pregó més col·lectiu que recordem obre la festa major 2021
Una crònica de Cristina Costa i Man Hoh Tang| Enguany un doble pregó que ha estat per sobre de les expectatives d’un pregó en època de pandèmia i crisi sanitària. Un pregó copresentat per Marta Sorribes, directora del Centre d’atenció primari de Numància, i el pastisser Joan Galimany.
El pregó d’enguany ha anat precedit pels parlaments de l’alcaldessa Ada Colau, la qual també a Sants ha rebut per una part del públic enfadat una escridassada que ha recordat la seva recent visita a Gràcia, però aquest cop ferma amb un missatge encoratjador per una Barcelona unida en valors i de convivència.
Malgrat els crits, el missatge de l’alcaldessa s’ha centrat a acabar la discriminació, la intolerància i els discursos d’odi. També ha agraït de forma molt específica a la Federació de la Festa Major de Sants perquè no era gens fàcil poder
a les veïnes dels vuit carrers, “som molt conscients del gran esforç fet”. També ha demanat a la ciutadania que visiti i respecti els guarniments. I no se n’ha oblidat felicitar a dues comissions que enguany fan anys, carrer Finlàndia i Alcolea de Baix fan quaranta i quaranta-u respectivament.
La presidenta Consell Municipal del Districte, Neus Munté, s’ha centrat a enfortir a la cultura popular a través de l’esforç i il·lusió de les comissions.
Pol Bridgewater ha estrenat el seu càrrec de vicepresident de la Federació de carrers de la festa major de Sants ha volgut encetar la seva intervenció amb un record a dues figures que ens han deixat, Amadeu Soler i Antoni Piquer, dues persones molt implicades amb la Festa Major. Per una festa lliure de violències masclistes i racistes.
Un pregó esperat i molt sentimental
El moment més esperat ha vingut de la mà dels dos protagonistes del pregó, enguany el pregó ha estat compartit tant en ressaltar l’esforç que els col·lectius que representen han dut davant aquesta crisi sanitària i en alguns moments s’han repartit missatges d’esforç, solidaritat, esperança i s’il·lusió.
“Pandèmia va marcar un abans i un després” obria Marta Sorribes, “vam aplicar canvis i protocols d’estratègies en 24 hores, esforç per tirar endavant, esforç de sanitaris, fer pinya, treballar tots plegats per tirar endavant, per poder superar moments d’incertesa i moments on van tenir por”.
Per la seva part Galimany va començar defensant que el seu negoci fa 71 anys que es manté dempeus, que aixecar les persianes és donar vida al carrer “un carrer amb persianes abaixades és un carrer sense vida“. A continuació ha volgut fer una dedicatòria carrer a carrer i recordant les comissions que enguany han decidit ajornar-se per l’any vinent, com Galileu els dos de Vallespir, “en uns moments tan complicats, enviem el nostre agraïment i suport a les entitats” i ha acabat amb un clam comú, que s’avanci com més aviat millor els ascensors de plaça de Sants.
Visca el comerç, visca Sants i visca Catalunya!
Finalment, l’acte ha estat tancat pel regidor de Sants-Montjuïc Marc Serra que ha recordat que “La Marta i en Joan representen el somriure en els moments més durs, la tranquil·litat i seguretat que han tingut tots.” També s’ha adreçat a altres col·lectius de treballadors, “les treballadores de la neteja, treball de les cures (feina invisible): han permès que els hospitals estiguessin nets, per exemple. Homenatge als col·lectius, a allò que és essencial per la vida. Acompanyats de les comissions de carrers. Té molt de mèrit haver treballat en aquestes condicions tan complicades. Som conscients que hem canviat la normativa 50 vegades per poder fer les activitats.”
